Comentarios de clientes
¿QUIERES DARNOS TU OPINION?
Responsable » CAMPUVIC VIATGES SL, con CIF B61548780 y domicilio social en Parc d’activitats econòmiques - Carrer Lleida, 49 - 08500 - Vic
Finalidad » gestionar las peticiones y mandar publicidad relacionada
Legitimación » tu consentimiento.
Destinatarios » los datos que nos facilitas estarán custodiados por nosotros sin ser facilitados a terceros, salvo orden judicial.. Ver política de privacidad.
Derechos » podrás ejercer tus derechos, entre otros, a acceder, rectificar, limitar y suprimir tus datos mandando un correo a info@discoverymoto.com.
Pic Negre sortida per enmarcar al cervell de cada ú de nosaltres. Deu paios que malgrat ser diferents, tots tenim una pasió que compartim. Ens tornen boixos les motos. Carretera, Enduro, trial, cros. El que sigui pro amb dues rodes, i que cremi benzina. Divendres començava la aventura. A diferent hora, i diferents grups, tothom sortía de la comarca d’Osona per arribar mes tard ho mes d’hora, a Martinet. A l’hotel triat per en Jaume. Com es normal amb ell, un hotel dels que no deixen indiferent. En Fonso, l’Arnau i l’Edu, havíem quedat a les dues a la Pascual els dos germans, per anar a cercar a Sant Quirze al paio mes alt dels deu. Poca estona per saludar-nos. Les ansies de gas eran molt paleses. Teníem set de revolts de carretera. La pujada fins el Collet de Sant Agustí, a fons. Els revolts s’anaven alternant amb curtes rectes que feien sortir tots els cavalls amagats a dins dels motors. Volíem arribar a Vilada. La carretera pro, era tallada al pont de la riera de Merlès. Cap problema, tirarem per la carretera que pasa pel costat del càmping del costat del riu, i anirem cap a Gironella. Després direcció el túnel del Cadí, i trencarem cap a el coll de pal. Brutal la crono escalada sense cotxes de cap mena. Després direcció la Masella. Ara ja sense quitrà. Pista trencada i plena de rocs amb forta baixada, que li donava un plus adrenalinic. De sobte el tot terreny dels forestals. Es tanta la costum d’anar de furtius, que a l’acte, et puja la calor, no saben si per allà si pot ho no circular. S’aparta n al costat parant el cotxe. Un per un, tots tres, pasem rapit saludant los com si res. Un cop a la masella l’Alfons diu que va veure un lletrero en direcció oposada que prohibia la circulació. Esperem no rebre cam carta de medi hanbient. Devallem rapits per la carretera fins a Das. Després de fer benzina, enfilem fins a trobar la pista que puja fins el refugi de Prats d Aguiló. Quina pasada de lloc. Un cartell prohibía superar els trenta per hora, i no ser mes de set motos. El tema numero, no el sobre pasavem. Lo de no pasar de trenta… complicat de portar a terma. Fotos i direcció a l’hotel on arribem amb 200 kilometrets a sarronet. Aquests ja no ens els fotía ningú. Dutxes i esperar als altres set. El vuitè era el nostre guia Adán, que vindría el divendres a les vuit puntual. Quan es feia fosc, varen anant arribant la penya en Jaume, l’Albert, el seu pare Caselles, i en Joan, venien per carretera amb les seves corresponents motos. En Palla i en Bal molt mes, amb el cotxe i remolc d’en Palla. En Llorenç amb el seu Mercedes impolut i el seu remolc tancat. Tots junts ja, ens entaulem per sopar al mateix hotel. La veritat, un sopar molt correcta. Quan varen treure les dues primeres amanides amb embotit, tothom es pensava que eren per compartir tots deu. Doncs no. Després varen sortir altres vuit. Eren individuals. Després una butifarra de dos pams per barba, acompanyada per patates al forn gratinades amb formatge, i esberginia rebosada. Imposible acabar-ho tot. Crec que tothom va deixar teca al plat. I no sabía acabat. Faltaven els postres!!!. Tothom a dormir a les meravellóses habitacions, esperant l’any demà. A les vuit tothom esmorzant. Alguns equipats i altres no. Ben tips a engegar les motos i esperar a l’Adan, que a arribat amb la seva Ktm 900 amb doble dipòsit. Una autèntica Paris – Dakar. Anem amb comitiva com si fosim uns nens disciplinats a fer benzina. Un darrera l’altre. Amb pulcritut. Ningù s’adelanta. D’una moto a l’altre una distància exacta de quatre metres. Semblem soldats de Corea del nort. Després de la benzina, la desbandada. L’exèrcit de panxo villa. Gas a fons i marica l’últim. Que sempre es el mateix. En Jaume. Com bon organitzador sempre es queda l’últim. No fos pas que perdés un amig- client. A kenia tambe va fer el mateix. Jo sempre esperava que un lleó se l’ecruspiría. Pro no. Es veu que no es mengívol. Des-de aquest punt fins la pujada al pic negre, brutal. Accelerades, derrapades, salts, i aturades per reagrupar a tots. L’ascenció al pic sense poder-ho transmetre escrit. Ple de rocs fins dalt. Fotos artístiques amb la moto d’en Palla, que no les tenía totes. Es pensava que la fotariem tartera avall. Després visita a la furgo wolsvaguen abandonada al mitg del pedregà. Es veu que la feien servir de refugi. La van pujar tibant la amb un jeep. Ara esta tota foradada per bales dels caçadors. Es veu que es deuen aburrir al no veure cap isard, i descarreguen el carregador amb la pobre furgo. Després de les poses de fotos, i asenció de tres dels deu al punt mes alt, a peu pro. Devallem direcció la Rabasa. En Joan amb la tercera de les husqvarnas sense embrague. Complicat ja es baixar tot el rocallam amb embrague, com per haver-ho de fer sensa. Dinar del deu a l’hotel Coma bella ( crec ) soc molt dolen recordant noms. Els 17 kilòmetres de baixada de carretera super ben asfaltada, feia perdre l’oremus. M’he ensigalat de tal manera, que he baixat tant a fons, que m’he pasat cinc kilòmetres del mencionat hotel on esperaven els xuletons de bou. Jo abaix del tot i pensant: val que he baixat molt rapit, pro crec que com a mínim l’Alfons ho l’Adan, ja tindrien que ser aqui. Mentres esperava al trencant he vist un lletrero que indicava l’hotel a cinc kilòmetres, pro en direcció oposada. Sort del meu germanet que m’ha vingut a buscar. Quan pujàvem ens trobem en Jaume que tiraba avall. Es veu que tenía un compromís a les cinc a Vic, i no es podía quedar a dinar. Espero que fos un compromís molt humit. Ens despedim i anem a on esperaven la resta, amb unes bones birres a fora el solet. Carreras amb l’Alfons amb les motos i bicis de juguet. De seguida s’ha decantat per la bici de nena de color Rosa. Es veu que des-de petit en volía una d’igual. Dinem i decidim qui volía mes pista, ho carretera. En Joan a fet venir una grua per la seva moto. Després a fet de “bulto” de la Bmw d’en caselles. Feien molt bona parella. Sis dels deu hem decidit mes canya. I l’Adan, mes canya ens a donat. Finalment hem arribat a Martinet, fent uns deu kilòmetres per carretera. Els Adela ta ments dels cotxes eran de deu en deu. I tres motos a l’hora. Bruuutal !!! “como me gustan las motoooossss” petons i abraçades, i uns amb moto. Quatre. I la resta amb cotxes. Tothom cap a casa seu. Que ja tocava. M’ho he pasat d’escandol. L’organització un deu. Merci companys. Merci Discoverymoto i Campuvic Viatges
Els del Vallès també!
Tot un plaer i un privilegi poder compartir amb tots vosaltres una experiecia com aquesta. Un Gran viatge que recordaré tota la vida, ho heu fet molt fàcil tot i m’ho he passat Genial.
Sou collonuuuuuuuts!!
Una forta abraçada a tots!
Carles, moltes gràcies a tu per confiar en nosaltres i un plaer viatjar amb gent com tu. T’esperem, tenim noves rutes que de segur t’agradaran. Records i gas!!!!
Ha sido mi primera excursión con discoverymoto y Campuvic Viatges y me ha encantado tanto la organización, como el grupo, como el acompañamiento dado por Adam y Jaume. Cuando organizeis la próxima en Marruecos o otro destino me apunto. Gracias por todo.
Este ha sido mi primer viaje en Moto con vosotros aunque antes ya había viajado en viajes de esquí con vuestra filial CAMPUVIC VIATGES. He disfrutado muchísimo en esta excursión a Marruecos, muy bien organizada y un grupo fantástico. Hasta la próxima.
He repetido el viaje a Marruecos que ya hicimos en 2016, y este año ha sido mejor y más aventurero al ir más motos y sin asistencia. Os felicito y a preparar más viajes para el 2018. Gracias
Increible aventura pels amants de les motos. Cada dia era diferent a l’anterior. Es l’únic cop a la meva vida, que no he tingut un minut daburriment. La sort de compartir aventura amb el grup que l’atzar ha tingut el detall de regalar-me, ha set excepcional. Un 10 per l’organització, la qual s’ha des viscut, per que tot fos perfecte. Si per mi fos, encara seria creman jorns de gas amb olor a benzina, birres a pistes de sol úniques dins la piscina, ho riures amb els bons companys. Merci Jaume i discoveri moto. L’any que ve ho sere de nou al vostre costat
Gràcies Eduard. Ha estat un plaure compartir aventura amb vosaltres. L’any que ve encara serà millor, ja estem treballant en això!!. Salut i molt gasssss
La de hace 2 años en Thailandia estuvo genial y esta de Kenya aunque tan distinta de paisajes no se ha quedado nada corta y super endurera. Gas y a por la proxima.
Pues prepárate para las que estamos preparando porque supera con creces en todo a lo que hemos hecho… 😉
Gràcies per proporcionar-nos una aventura tant genial a Kenya. Ens ho hem passat de conya. I visca la paella de Valencia. Toni
Visca!!! 😉 Gràcies Toni.
Nosotros con un grupo de amigos les pedimos que nos organizaran con nuestras motos 3 días por el Priorat en Tarragona, fuimos con Jordi y la verdad es que lo pasamos genial y se veía que lo tenia todo controlado. Gasss
Gracias Miquel, la verdad fue un placer compartir con vosotros esa aventura. ¡Nos vemos pronto!
Gracias Adam y Jaume por los días pasados haciendo la Transpyr. Seguro que nos apuntamos a una pronta excursión organizada por vosotros.
Gracias a ti, Alfons. Nos acompañó el tiempo y pudimos hacer buenas fotos. Las colgaremos en la web. Esperamos veros pronto de nuevo.
Hice la TRANSPYR con un grupito de amigos y con Discoverymoto en el 2015 y la verdad es que lo tienen muy bien montado. Con vehículo de soporte que lleva las maletas, buenos hoteles, una ruta fantástica y un guía que conoce super bien la ruta. ¡Muchas gracias y gas!.
Gracias a vosotros, Lluís. La verdad es que es cómodo ir sin nada más que la moto ¿eh?. Comimos y dormimos de fábula. Gracias a vosotros y esperamos veros de nuevo por aquí. Gas!!
En Febrero estuve con Jaume en Finlandia con las motos de nieve haciendo la ruta de Rovaniemi a Cabo Mehamm. A pesar de los esfuerzos, no nos fue posible llegar a Cabo Mehamm por condiciones climáticas, pero sí llegar al Ártico. ¡Que maravilla de aventura y que bien organizado!. Repetiremos sin duda a ver si llegamos la próxima vez. ¡¡Gracias Jaume!!
David, ten por seguro que el próximo año llegamos!! Ha sido un viaje duro, pero muy enriquecedor al estar rodeado de gente como vosotros. Ha sido todo un placer. ¡Hasta el año que viene, amigos!
Yo también estuve en la ruta de Cabo Mehamm con las motos de nieve, y para mi fue una auténtica aventura esta oportunidad de vivir unos cuantos días entre este grupo de aficionados a la moto de nieve y con tantas ganas. Por otro lado, tanto la organización, como la ruta, como los compañeros, han sido una maravilla… Ahh y el guía Tomm que tienen en Finlandia y que habla Español, es un auténtico experto que te hace disfrutar muchísimo de la moto, y te enseña «truquillos» de conducción
El año que viene nos volvemos a ver. La verdad ha sido un grupo excepcional y hemos pasado buenos momentos juntos. Da gusto viajar con gente como vosotros. ¡Nos vemos pronto!
Jo també vaig estar a la ruta de Cabo Mehamm amb les motos de neu, i per mi va ser una autèntica aventura l’oportunitat de viure uns quants dies entre aquest grupet d’aficionats a la moto amb tantes ganes, i per altra banda tant l’organització, com la ruta, com els companys han estat una maravella. Ahh i el guia Tomm que tenen a Finlàndia és un autèntic expert que et fa gaudir moltíssim de la moto i t’ensenya molts «truquillos» de conducció.
L’any que ve ens tornem a veure. La veritat ha estat un grup excepcional i hem passat bons moments junts. Dóna gust viatjar amb gent com vosaltres. Ens veiem aviat!